Verano,dulce verano.

Bien,hoy te escribo porque si, porque me apetece a mi, sin tener un motivo concreto. Supongo que como ahora si que si,es verano,me tre viejos recuerdos. Te acuerdas? Era tan feliz en esos dias, es cierto que lo pasaba mal a veces por ya sabes quien y tu mas de lo mismo, pero era divertido conocer a alguien, aprenderse su cumpleaños, entender sus miedos y sus bromas, aprender cuando sus "buenas noches" no eran ciertas, aprender a escucharla sonreir, nose, era divertido. No te voy a repetir lo que he repetido millones de veces, mas que nada porque ya lo sabes. Me estoy leyendo el libro que me dejaste y la verdad es que hay parrafos demasiado ciertos, demasiado claves. Me encanta. Sabes? Hace tiempo que estoy bastante bien, que ya no lloro(menos flaix que joder como llore), las cosas me siguen jodiendo y muchisimo, quizas ahora mas por mario que por nacho,pero supongo que poco a poco te das cuenta de que porque perder el tiempo, y es mas, es verano! Mi verano no me lo quita ni Taylor Lautner sin camiseta con mirada sensual (puede que en este caso me lo piense). Pues eso beba, que espero que tu estes igual o mejor, porque joder, londres con tu mejor amiga es para estar feliz feliz eh. Cuando vuelvas nos vemos. Hacia tiempo que no estavamos tan lejos, te acuerdas de ny? Que caos era poder hablar jajajaj por lo menos tu ahora tienes movil🙌🙌 no creo que me vaya a alargar mucho mas porque nose si lo vas a poder leer pero eso, que te echo de menos, que me encanta llevar tu collar y que todo el mundo se pregunte desde cuando me llamo patri, entonces yo me ria y diga que es de una amiga, aunque muchos de ellos no tienen el placer de conocer. Disfruta londinense, un bashebeso para ti y para juls.💘💘💘💘💘💘

Con amor, para pollo, bashe.

Carta a Xavi

En noviembre le escribí una carta, la he pasado a ordenador. Solo la han leído dos personas, aquí te la dejo, pequeña.

18-11-2013

Creo que ha llegado el momento de decirte adiós, para siempre.

Suposo que no saps a què ve tot això, ja saps que sóc de textazos que no t'acabes mai, però avui he llegit una cosa que m'ha fet pensar en tu.

"He tomado también tu taza de café. Ya casi no tengo azúcar, pero me acordé que a ti te gusta amargo. Sabe muy mal. Como esta soledad. Como este estar deseandote a todas horas."

A més, avui fa 7 mesos que vas venir, aquell 18 d'abril... què monos erem, que feliç era, i suposo que tu també, perdies la virginitat, al fin no?! Las ganes que devies tenir devien ser tremendes, total, què més donaven els meus sentiments, no? Jo almenys m'ho vaig prendre així Xavi.

No sé que dir-te, vaig ser tonta al pensar que els "no et pillis" eren mentida, que ho deies per fer-me enfadar o burxar-me, però no, ara em dono conte de que eren en serio. I cada cop que em deies amor o morci o qualsevol cosa em feia saltar de felicitat, et recordo que abans de tu la meva autoestima era zero, amb tu estava pels aires i després de tu menys infinit. Però saps? Tot era mentida. I això em mata, tot era mentida. Es que només de pensar-ho se'm congela el cor. He perdut 7 mesos de la meva vida amb una persona que no val res.

Amb el temps maduraràs i et donaràs conte de tot el mal que em vas fer, de totes les nits que vaig plorar per tu, però ja serà tard, massa temps per tant dolor.

Sempre m'he preguntat que va ser el que vas fer per canviar-me i fer-me així, i ja ho se. Em vas ajudar en un moment en el que ningú m'ajudava, en el que ningú era conscient del que em passava ni del que necessitava, ni tan sols jo. Però tu em vas curar els meus problemes, el que t'he dit abans de l'autoestima, pues lo mismo.

Xavi, ja no se que es el que puc fer si no et tinc, però també se que mai tornaràs, que mai tornarà a haver-hi un "nosaltres" perquè és impossible, tu ja no m'estimes i dubto que ho hagis fet algun cop, dubto que hagis pensat un sol moment amb mi, o en l'últim mes, ni tan sols un "eh, com deu estar?".

Tampoc vull deixar que tornis. Tot i que creu-me, és el que més desitjo del món, cada cop que són les 11:11, !8:18... Desitjo que tornis, cada cop que bufo una d'aquelles plantes ets tu el primer en el que penso. Però, saps? Tot i que se que no em convens, si per una casualitat del univers tornessis seria tot el mateix un altre cop, tornaria a somriure, a riure al teu costat... I es que sóc estúpida perquè només recordo els bons moments al teu costat. Les bromes, les converses, els petons, els riures... el primer cop que em vas dir "amor" i el últim.

La gent que em coneixia em deia que tirés endavant amb tu, que mereixia ser feliç, que ja tocava algú que m'estimés i estigués al meu costat... I es que mereixia les mentides que tu em deies fossin veritat... També recordo quen em vas obrir per primer cop; "Patri, sóc el Xavi". En aquell moment no tenia ni puta idea de tot el que m'arribaries a importar. Vas ser com el meu salvador, el que em va arreglar la vida, aquell moment. I quan vas venir, aquell primer petó... Va ser com un "toma, no vol només amistad!" O quan vas venir i li vas posar els cuernos a la Berta, vaig pensar que "havia guanyat", que tenia el teu amor, que mai m'havies deixat d'estima, que mai t'havia deixat d'importar... Però no va ser així... Després d'allò va ser com si no hagués passat res.

Mai t'ho he explicat però quan vas marxar, en el moment que vas sortir per la porta jo ja sabia que no tornaries... Quan em vas dir "Espero haberte sigo de gran ayuda" pensava que era totalment en conya, que no ho deies en serio, que no ho feies per ajudar-me si no per estar amb mi. Vas marxar, un altre cop. Els llençols oloraven a tu, la teva samarreta...

Al dia següent esperava un dels teus "Bon dia amor", com els de abans. O sense amor. No. Vaig haver d'obrir-te jo. I no em vas torna a parlar. I et vas anar distanciant. La gent tenia raó, vas tornar per tornar a marxar.

Mira, no se que dir-te, em vas deixar feta merda, un altre cop, i ho saps, saps que no soc la mateixa per culpa teva, saps que et tinc bloquejat perquè si per una casualitat tornessis no em podria resistir, i prefereixo que no tornis. Per què? Perquè se que te'n tornaràs a anar. És més, segur que ni tornes. No se perquè estic dient tot això. Suposo que es una manera inconscient de torturar-me a mi, dient-me que mai tornaràs, que moriré estimant-te, o que quan llegeixo això amb 29 anys pensi que era idiota, però eh, una idiota que t'estimava com ningú.

Molta gent m'ha dit que escrigui un llibre, sobre tu i jo. Pot ser algun dia el llegeixes i tot.

Una de les coses que més mal em fa és que no m'has demanat perdó i que penses que el que em vas fer és normal, mai m'has demanar perdó per haver-me canviat, per haver-me fet plorar tantes nits, per haver-me deixat amb les il·lusions a la cara, ni la més mínima mostra d'afecte, tu t'has limitat a dir-me que t'he arruïnat la vida, quan en el fons el que me la ha arruïnat has sigut tu. Que només volies el millor per mi i totes les parides que et vingui la gana, però a la hora de la veritat el que ha seguit endavant has sigut tu i no jo.

Ningú t'estimarà mai tant com jo.

Doncs després d'això suposo que toca dir-te adéu, d'una vegada per totes, que comencis a ser un record en comptes d'una cosa que em mata dia a dia.

Adéu

Patri.

"Te está matando, pero eh, prefieres que te
mate a ti antes de que mate a otra."

Primero de muchos.

Ho escriure en català jeje.

Per molts anys bebitaaa! A ver per on començo..Saps, tu i jo hem tingut una segona oportunitat, per dir-ho d'alguna manera. Ens vem coneixer i vem ser tan tontes que no vem passar del "hola" i de cop, un any mes tard, o deu o el destino o quien sea va decidir que no podiem viure una vida separades tenin la oportunitat de estar juntitas. Em vas obrir. Em vas obrir un 25 de juliol per dir-me si m'agradava maldita nerea, que tenia una frase d'una de les seves cançons (bendita seas maldita nerea). Se'm va fer raro que m'obrisis, si soc sincera, sempre havia pensat que estaves una mica pirada, per tot lo del pablo i eso youknow, i ara, casi un anyito mes tard puc afirmar que ho estas i molt. Pero bueno no ens desviem, et vaig contestar i vem començar a parlar. Entonces surgió. A partir d'aquell moment tu serias la meva poshita preferida i jo la teva ballenita gorda. I creu-me, no saps el que m'alegra haver contestat a aquell missatge, haver seguit parlan amb tu perque t'has convertit en una persona molt i molt especial per mi. Com ja saps estic d'examens i el meu cervell no dona per tant pero intentare fer el que pugui. L'altre dia em vaig llegir el blog. Ai el nostre blog.. Gracies per haver tingut aquella idea, enserio. Mentre el llegia vaig plorar, vaig plorar nose si d'alegria o de tristesa, mes que res de nostalgia. Et recomano sincerament que el llegeixis i d'un tiron. Es per aixo que et felicito per el nostre blog. Vaig poder llegir com vem començar, amb quines ganes ens esciviem i ens parlavem. Ens estavem coneixent, pero hi havia algo entre nosaltres que ens unia com de tota la vida. Sabies mes que ningu com treure'm un somriure, un somriure o un risa foca, perque enserio gordita, adorava les nostres converses. I aixi, et vas convertir en els meus bondia amor i bonanit gordita. Saps, se que es una tonteria, pero ets una de les poques persones amb les que parlo(parlava absns del iphone) per telefon. Odio la meva veu i ho saps. T'enrecordes dels videos que ens enviavem? Mendigan internet per poder-los veure. Ho trobo massa a faltar. Trobo a faltar veure't riure i riure'm de tu, trobo a faltar els teus besitos i abraçades, les nostres tropecientas mil fotos, el blog, trobo a faltar els teus cupcakes i el teu mac, trobo a faltar trobar-nos a faltar. I es que ultimament estic molt sensiblona, i enrecordar-me de tots els moments abans de veure't, d'aquelles ganes inmenses d'abraçarte, de la primera nit al teu costat, de fer el posible per parlar a 6.000 km de distancia, joder tia de tantes coses. Tinc la ballenita i el pollito que em vas regalar al llit i em fa pensar en tu. En el temps que fa que no et veig. Et vull veure i et vull veure feliç, vull estar amb tu i pensar que necesites un manicomni, i si ho necesites plorarem, plorarem juntes. Em fa molta rabia no escriure't un text en condicions perque realment tinc moltes coses a dir. Mira mibebe, et vull donar les gracies per haver fet la meva vida menys complicada, per haver estat sempre al meu costat, per haver odiat a qui jo odiava, per regalarme els teus besitos. Tens 16 anys, tens la edat perfecte per menjar-te el mon, per callar boques i demostrar el que vals, per saber-te aixequar quan et tirin i sino pots, aqui estare jo. Tens la edat per creuret-ho, per estar orgullosa de qui ets, com jo ho estic de tu. Aixi que deixa de mullar el coixi amb llagrimes d'idiotes perque no s'ho mereixen patri. Ets enorme, i el teu corazonzito encara mes. Espero que amb el temps tot torni a ser com abans, que l'estiu sigui igual o millor que l'anterior, perque t'estimo, perque el vaig disfrutar moltissim, i potser no m'adonava, pero ara ho penso i era felisisima al teu costat, tot i que fos a 246 km o mes estava al teu costat. A casa tambe et troben a faltar. I se que un text de cumple no s'hauria de basar en que et trobo a faltar, pero et necessito. Et necessito i ara tens 16 anys i tu ets la gran aixi que has de ser un exemple per mi a seguir jajajajajajajaj. Escolte'm enserio, demostrali al mon que el caparazoncito que un dia vem construir no el trencara ningu perque ens queden 134 anys juntes, et queda clar? Gracies per haver aguantat tant per mi, per hvaer.me estimat tant i tant,per haver-me deixa't coneixer algu com tu. Em fa molt pena no haver-te vis avui, no saps les ganes que tenia. Pero d'aqui res si? T'estimo molt molt molt molt i vull que avui tinguis una sonrisa de les teves, de oreja dumbo a oreja normal. RBBP ziempre mi bebe. Sweet 16. ( sento aquest merda text, pero ja ho saps tot de sobres) 
He posa't aquesta foto i ja saps el perque, la prrimera de moltes fotos. I aquest cumple , el primero de muchos.

Año nuevo, persona nueva.

No me voy a alargar porque mañana empieza la rutina y necesito dormir. Primero de todo nose si odiarte por llamarme distraccion o sentirme importante. Prefiero creer que es la segunda. Mira gorda, se que no estas bien, que la vida no es facil y que las noches matan pero no puedes segur asi dia si, dis también. Yo tambien dije que el 2014 sería un gran año, el mejor, y aunque aun no puedo valorar, tampoco esta siendo superhipermega bueno. Pero sabes, creo que he aprendido que no es el año el que tiene que cambiar, no tienes que esperar que al despertarte el dia 1 el mundo te sonría. La cambia junto al año eres tu, tan solo es una fecha, una fecha que te puede ayudar a empezar de cero, pero tu vida no cambía si tu no lo haces primero. Yo me dije que este año seria mejor, y anoche, muriendome por dentro me tragué las lagrimas y me propuse ser feliz y olvidarlo, a él, a los problemas y empezar a darme cuenta que la almohada ya ha sufrido bastantes llantos, que no puedo vivir asi un año con un numero tan bonito. Y se que no podra ser siempre así, pero lo intentaré. Que sea un año nuevo no significa que él me vaya a querer, que el otro vuelva a ser mi amigo, que mi aspecto cambié, que ellas vuelvan, que ella nunca me falte y estas cositas que desearía pero quiero pensar que mo habran mas años com el que hemos vivido, que este año me ha hecho cambiar muchisimo como persona y que lo he pasado noches enteras llorando. Porque si sumas los numeros te dara un 7, el numero de la suerte, porque si coges el 14 h lo divides entre el 2 te volvera a dar 7(me siento orgullosa de mi misma por haberlo pensado) y todo en esta vida es suerte. Duerme tranquila y sobretodo, be strong.
Para pollo, con flow y amor, balle.

Situaciones extremas

Hola gorda

Estos ultimos dias han sido muy diferentes para mí, he estado mejor en parte porque no tenia que ir al cole y no sufrir tanto por todo, pero tambien han sido tristes, y aparte no he estado contigo. He llorado todas las noches y bueno, pensaba que el 2014 sería diferente, y me pensaba que el día 1 ya notaria el cambio, pero supongo que las cosas no cambian de un día para otro, aunque Xavi me dejó de querer de un día para otro, mis amigas me odiaron de un día para otro.... No entiendo porque todo no puede cambiar de un día para otro y solo cambian tan raapido las cosas malas. Enfin. Me he dado cuenta que he echo mucho daño a mucha gente y que he sido mala persona, pero quiero que sepas que a ti nunca te voy a hacer daño, que siempre seras mia y no te dejare por nada del mundo, porque si algun día te pierdo, creo que me voy a morir.

Supongo que te escribo para olvidarme de lo que esta pasando, aunque sinceramente es dificil pensar en otra cosa. Que hironia, he usado la palabra o el verbo ovidar, há. Bueno, la echo de menos, a la iaia. Estos días que la he visto mas a menudo me he dado cuenta del cambio que ha echo, recuerdo que de pequeña siempre me decía que siempre estaría conmigo, que pasara lo que pasara ella estaria bien a mi lado. Queria que ella le enseñase a mis hijos las cosas que ella me ha enseñado a mi. Que ilusa soy. Aunque el otro día, bueno, ayer, me dijo que era una de sus nietas favoritas y me hico sentir especial.

Gracias por distraerme.

Para balleno, con amor, pollo.